Des de la CUP de Pineda de Mar no hem fet cap al·legació parcial a l’ARE perquè, des d’un començament, ens hem oposat a qualsevol actuació que en aquest sentit es pugui dur a terme. Considerem que, pel bé del nostre poble, els ciutadans i ciutadanes de Pineda hauríem d’intentar impedir la seva aplicació. Per això no en volem cap modificació sinó la seva derogació. I no només els plans que afecten a Pineda sinó també els que afecten a la resta del Maresme i de Catalunya. Les ARE que s’estan duen a terme a tot el Principat no representen només una agressió urbanística extrema, i un daltabaix social innecessari, sinó que també impedeixen els processos de participació ciutadana que fins ara eren obligatoris, i que permetien implicar a tots els agents socials i polítics del municipi en la definició del planejament del seu poble o ciutat.   Per això, considerem que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals, segons la mateixa Constitució que els governants que volem imposar aquesta barrabassada urbanística i social defensen amb tanta vehemència quan els convé. I afirmem que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments.  

Per aquests motius, la nostra decisió (i la nostra acció) ha estat impugnar tot el pla director urbanístic del Maresme, que inclou els ARE d’ Argentona, Tordera, Malgrat i Pineda. I el nostre compromís amb Pineda, el Maresme i Catalunya ens obliga a seguir lluitant per impedir-ne la seva aplicació. Pel present i pel futur del nostre poble.

En data 22 d’ octubre, s’ha començat l’ esporga dels arbres de Pineda de Mar, però no pas per part de la brigada municipal, sinó per una empresa privada a través de concurs públic.

Aquest fet, xoca amb les converses que la CUP ha mantingut amb fonts sindicals de l’ajuntament, que asseguren que ja feia un parell de mesos que havien establert negociacions a iniciativa seva, per tal de trobar una fórmula per recuperar la totalitat del servei. L’acord beneficiaria econòmicament tant l’ajuntament com els seus treballadors, en detriment de l’empresa privada.

L’ ajuntament va seguir amb el protocol anual presentant una part de l’ esporga a concurs públic, i al mateix temps, als treballadors municipals la possibilitat de fer-la a les tardes. Tanmateix, l’oferta pels treballadors municipals només era acceptada si aquests ho feien per un pressupost inferior al 45 % del pressupost guanyador. I a més, se’ls exigia un termini d’entrega màxim de final d’any, període en què tècnicament es comença l’esporga.

En un últim intent de  recuperar el servei, els treballadors contra ofertaren el 70% del pressupost i un termini d’entrega fins al gener; o en el seu defecte, acordar un preu per zones concretes, com can Moré o can Cornet, deixant el gruix de la feina a l’empresa privada.

Ni la totalitat, ni per sectors: a data 23 d’ octubre, i un cop començada l’esporga per l’ empresa privada, els treballadors encara no han rebut resposta.

De què serveixen les propostes d’ optimització que l’ equip de govern va lliurar als partits de l’oposició, en les quals hi havia, entre d’ altres, la de recuperar el servei d’ esporga?

Si tenim en compte que el sindicat de la brigada, a part de fer la proposta d’esporga, va oferir diverses mesures d’ optimització de recursos, -com és ara la trituració de les restes o la correcta metodologia  d’esporga  d’algunes espècies-, no podem entendre a què juga aquest consistori. Amb aquesta praxis, l’ajuntament menysprea els seus propis recursos  tan humans com econòmics.

El Sr. Zapatero ha mentit reiteradament en tot el que fa referència a Catalunya. Va mentir en el debat de l’estatut, va mentir a la campanya electoral que el va reelegir, menteix constantment pel que fa al finançament per Catalunya pels propers anys. El problema és que la secció catalana del PSOE (en diuen PSC) li fa el joc. I, a part d’alguna que altra escenificació de desacord, quan han

Quan parlem de patrimoni a nivell local, sovint ens referim a l’arquitectònic: l’església, l’enderrocada casa de cal vedat, la creu de terme del carrer Major, etc. I moltes vegades ens oblidem del patrimoni viu. Perquè, per exemple, no és l’arbre verd patrimoni de Pineda? 

I és que, a part d’aquest símbol, tenim molts més arbres i palmeres dignes d’admiració; ja sigui el pi de Can Canovas o la perduda phoenix canariensis centenària ubicada a l’emplaçament de la nova biblioteca. Aquella palmera va ser una de les primeres víctimes del morrut de les palmeres (rhynchophorus ferrugineus), l’aparició del qual ens va agafar a tots per sorpresa, i que suposa una

Poc després de Sant Joan de l’any 1994, després d’un dels embussos més impressionants que es recorden en el tram N-II que ens toca patir, es va inaugurar el tram nord de l’autopista C-32, que passa per tot l’Alt Maresme, en el que va constituir un dels enganys més flagrants que el Gobierno de España ens ha encolomat. Ho va fer amb el socialista i català (?) José “Pepe” Borrell com a ministre responsable de la mentida, l’aprovació dels Ajuntaments socialistes del moment (a Mataró i Pineda de Mar entre d’altres) i el silenci còmplice d’una Generalitat governada per CiU. La cosa va anar així: 

El Sr. Zarco (Regidor del PP a Pineda), reivindica en el seu blog personal el dret que te el seu partit a participar en l’ofrena floral i participar en els actes de la Diada, argumentant que representen molts pinedencs. I és obvi que ningú els nega aquest dret (només faltaria!!!!). Però també és obvi que els presents en els actes que participen poden manifestar el seu desacord amb la seva presència. De fet, el que es fa difícil es entendre