El dissabte 23 d’abril a les 12 del migdia, la CUP Pineda va fer una xerrada sobre agricultura de proximitat i sobirania alimentària a càrrec de Xavier Montanyès (membre d’ASAC) i Pep Riera (coordinador comarcal d’unió de pagesos i número 6 per la CUP de Mataró).

La xerrada va engegar amb les polítiques en matèria d’agricultura, que durà a terme la CUP des de dins l’Ajuntament. Es va parlar de la creació d’un banc municipal de terres de cultiu; de crear i promocionar una marca d’agricultura de proximitat; i desclassificar tots els terrenys no programats, i conservar-los com a zona agrícola. Aquestes accions han de permetre la continuïtat de l’activitat agrària, el relleu en les explotacions i un reforç de la cooperativa agrícola de l’alt maresme. D’aquesta manera, assegurarem que els pinedencs puguem consumir uns productes més frescos, més ecològics, de més qualitat i amb més garanties fitosanitàries, al mateix temps que estarem enfortint l’únic sector primari de l’economia local.

Xavier Montanyés va parlar dels tres sectors clau per mantenir l’agricultura: la disponibilitat de la terra, de l’aigua i de les llavors. És vital que des dels ajuntaments es protegeixin les terres agrícoles, i que no es permeti especular amb el possible valor com a sòl urbanitzable. Conservar i potenciar les varietats autòctones de cada zona, també és vital per fugir del control de les llavors que estan exercint les grans multinacionals a nivell planetari a través de transgènics i híbrids de laboratori. La disponibilitat de l’aigua, és potser el sector més ben parat, gràcies als moviments populars com el “No al transvassament”de les terres de l’Ebre, ens han fet una mica més conscients com a societat.

Pep Riera, va parlar de la importància de mantenir l’agricultura familiar, la única capaç de garantir un model agrícola fort, just i respectuós amb el territori. L’agricultura de proximitat, elimina intermediaris, despeses en carburants i aranzels, oferint un producte més fresc, ecològic i barat per la població. Sobre les llavors transgèniques i els hibrids de laboratòri, suposadament molt més productius, va dir que l’agricultutra familiar disposava de varietats ancestrals adaptades a cada territori durant segles, amb una major capacitat de produir i resistir plagues i malures.

La macropolítica actual, està encaminada a grans explotacions mecanitzades, amb una gran càrrega de pesticides i amb una sobreexplotació dels recursos naturals, amb grans beneficis per les multinacionals. Davant d’aquests fets, cal caminar cap a l’agricultura ecològica, l’agricultura que sense saber-ho feien els nostres avis i que tant bons resultats els van donar, sense necessitat de pesticides i adobs químics i arrelada a cada territori.

El maresme, és el paradigme de l’especulació urbanística, i ha fet que les explotacions agràries no es puguessin ampliar i que els joves que no disposen de terres familiars, no tinguin l’oportunitat d’engegar mai una explotació.

Finalment, va posar èmfasi en la necessitat de protegir la pagesia, pel bé de tota la població, no pas pel del propi pagès. Doncs la política agrària i la sobirania alimentària afecta a tot el País. Declaracions com les del conseller d’agricultura del tripartit, Antoni Siurana, en que va dir: “un país modern, és un país sense agricultura, amb una economia basada només sobre els serveis”, ens donen una idea del model de país que ens espera si no actuem, que ha propiciat la creença que els diners es fan especulant i no treballant.