Revolucionem l'habitatge!

Hi ha diversos factors que durant anys han afavorit la compra de l’habitatge en detriment del lloguer, un dels quals ha estat el cultural, però també hi ha acompanyat el fet que l’Estat espanyol ha incentivat la població a hipotecar-se a través de desgravacions fiscals.

Aquest fenomen ha propiciat que grans lobbies immobiliaris i entitats financeres hagin acumulat grans quantitats de beneficis, alhora que la societat, confiant en la bonança econòmica, no ha dubtat a hipotecar-se i a endeutar-se fins a trenta-cinc o quaranta anys en quotes suïcides (amb les consegüents alces en l’euríbor).

Actualment, en temps de crisi, és quan s’evidencien les conseqüències de tanta disbauxa. Les dificultats de moltes famílies per pagar els terminis de l’hipoteca, i la brutalitat dels bancs en efectuar els desnonaments, també formen part de la quotidianitat del nostre poble.

Si bé la irresponsabilitat dels governs de torn de Pineda no han dubtat a inflar aquesta bombolla immobiliària, a altres municipis o als països nòrdics s’han dedicat a desenvolupar alternatives a l’habitatge actual que defugen del mer interès especulatiu.

Tot seguit exposarem dues alternatives a què creiem oportú fer referència:


1 Borsa municipal d’habitatge de lloguer

Consisteix a crear un parc públic d’habitatges. Per fer-lo, caldrà fer un cens de tots els habitatges buits del municipi (3.265 segons l’últim cens del 2001) i, segons les dades, s’haurà d’incentivar els seus propietaris a posar-los al mercat a través d’associacions i entitats especialitzades en intermediació social per a l’accés a l’habitatge. D’aquesta manera, en l’Ajuntament, s’haurà de crear i gestionar una borsa municipal d’habitatge de lloguer per mitjà de la qual se’n regulin els preus segons l’oferta i la demanda.

2 L’Andel

Forma part de la segona fase del projecte. Consisteix a crear un sistema de cooperatives d’habitatge no especulatiu i sense ànim de lucre. La propietat dels habitatges recau en mans de la mateixa cooperativa. Els membres que hi participen gaudiran tota la vida de la casa on s’allotgin pagant-ne només un lloguer mòdic (una quota aproximada de 300 euros, que anirà disminuint amb el anys). Aquest és vitalici i pot ser donat en herència.

Per la construcció de les llars, l’Ajuntament hauria de cedir el sòl, sense perdre’n la titularitat, a la cooperativa; per això cal oposar-se a la venda de sòl públic i tendir a augmentar-ne la quantitat disponible.

D’aquesta manera s’elimina el cost del sòl i la part especulativa de les agències immobiliàries i es fomenta que, gràcies a les comunitats veïnals, es pugui disposar de més recursos econòmics per habilitar cada habitatge o conjunt d’habitatges d’energies alternatives, sostenibles i autogestionades (plaques solars, terrats ecològics...).

Per contra, no es podrà vendre l’habitatge i lucrar-se econòmicament.

A la CUP ens hem posat en contacte amb diverses associacions sense ànim de lucre (Prohabitatges, Sostre Cívic...), que treballen assessorant col·lectius, Ajuntaments i administracions interessades, etc... a aplicar aquests models d’habitatge digne i assequible.

Si s’aconsegueix que s’implantin i s’estenguin aquests dos models com a lògica dominant a l’emancipació del jovent estarem a un pas de frenar la barbàrie de l’ARE (2000 habitatges de compra) que, a causa de la crisi immobiliària, encara es pot trigar 7 o 8 anys a activar: prou temps per capgirar la tendència de la gent a la hipoteca.