Pineda de Mar és dels pocs municipis de Catalunya que encara no ha aplicat la recollida selectiva de la matèria orgànica (FORM) a domicili, tot i que l’Agència Catalana de Residus (ACR) preveu una multa de 10 € per cada tona generada per aquells municipis que no l’apliquin. El 2009, ja teníem la xifra escandalosa de 22.535 tones de residus anuals.

Actualment la normalitat pel que fa al reciclatge de paper, plàstic i vidre s’ha convertit en una qüestió de militància ecològica. Amb dades estadístiques, veiem que molts de pinedencs han deixat de reciclar, segurament per la incomoditat que suposa haver d’anar expressament fins al contenidor de reciclatge.

Segons les dades del 2009 de l’Agència Catalana de Residus, en xifres absolutes, a Pineda de Mar, només un 1,4% dels residus tractats eren plàstics i envasos lleugers, un 1,9% vidre i un 2,4% paper i cartró.

El 2007, abans que ERC entrés al govern amb majoria absoluta del PSOE i gestionés la regidoria de medi ambient, parlaven de «la creació d’una veritable xarxa de recollida selectiva, que comportaria una reducció de tones d’escombraries i de cost econòmic».

Del 2007 al 2009, segons l’ACR, s’ha passat de 2,12 a 2,36 quilos de residus per habitant i dia; s’han empitjorat els percentatges de recollida selectiva del vidre (de 2,4% a 1,9%), s’ha empitjorat pel que fa al paper i cartró (de 2,9% a 2,4%) i tant sols s’ha millorat pel que fa als envasos lleugers (d’un 1,2% a un 1,4%). El 2007 el cost anual de la gestió de residus va ser de 1.500.000 euros; el 2010 ha estat de 2.043.000.

 Sense anar més lluny, a Calella, amb contenidors ben repartits per tota la població i amb la reducció de contenidors de brossa, les dades sobre reciclatge de plàstics, vidre i cartró, tripliquen amb escreix les dades de Pineda.

A la CUP anem més enllà i apostem per la recollida porta per porta avalada per l’Associació de Municipis Catalans (AMC), que ens han demostrat que en poc temps s’aconsegueixen xifres de rendibilitat pel que fa al reciclatge del 70% al 85%.

Els costos globals d’una recollida porta per porta comparada amb una recollida en contenidors són equiparables en l’àmbit econòmic i molt millors en l’àmbit ambiental i laboral, perquè generen més llocs de treball i potencien la indústria del reciclatge.

Si bé una ruta de recollida porta per porta és més cara que la que es fa amb els contenidors, el cost total és més baix pel fet que es redueix molt el rebuig (que econòmicament penalitza molt) i s’augmenten espectacularment les parts reciclables sense impurs, de què es treu un benefici econòmic.

A Catalunya, ara com ara, els municipis que l’apliquen són petits o mitjans (cap a 15.000 habitants), però a Europa ja trobem ciutats com Torí, amb cap a 900.000 habitants, funcionant a tots els barris.

D’altra banda, és important, que la recollida la gestioni directament pel personal de l’Ajuntament. Delegar aquesta tasca a empreses privades com es fa ara com ara amb una part de la recollida fa encarir el cost del servei, en minva la qualitat i fa que els llocs de treball esdevinguin precaris.